Per Carolina Cadevall Daniel/Impulsora i fundadora d’IRIS Plataforma
22 de març del 2019 pocs dies després de començar el confinament a Catalunya com a conseqüència de l’emergència sanitària per la Covid-19, m’arriba en un grup d’amics un missatge d’un d’ells que és metge i està a primera línia de la pandèmia i ens pregunta com estem. Fa dies que em preocupa la possible falta d’atenció i d’acompanyament a nivell psicològic dels pacients, dels familiars d’aquests i del mateix personal sanitari. Així que li pregunto si estan rebent suport psicològic i com ja m’imaginava, la seva resposta és que no. Així que en aquell mateix moment vaig engegar la iniciativa.
D’aquesta manera és com comença aquest projecte, des de la necessitat del moment, des del coneixement de les mancances en l’assistència a la salut mental dins la sanitat pública i l’impuls d’unir forces i coneixement per intentar ajudar a qui ho pugui necessitar. Així va néixer IRIS Xarxa. El nom és per a dos motius, per una banda en record a la persona que em va ensenyar des de ben petita que si pots donar un cop de mà a algú que ho necessiti, no et quedis asseguda sense fer res, mou-te i per altra banda perquè al llarg d’aquell primer confinament els balcons es van omplir d’arcs de Sant Martí (Iris) amb la frase “Tot anirà bé”. Llastimosament tot no va anar bé però seguim amb ganes de fer el que estigui a les nostres mans perquè les coses vagin tan bé com sigui possible.
La proposta va tenir molt bona acollida des de l’inici per part de diferents psicòlogues que es van anar sumant al projecte, fent una xarxa cada vegada més àmplia, forta i eficaç.
Finalitzat el confinament vàrem fer una valoració del projecte i com a aspectes positus vàrem concloure que treballar en xarxa, sumant perfils professionals diferents era més efectiu per a la persona que demana ajuda i més enriquidor per a les professionals. Per altra banda, el fet que una persona experta i coneixedora dels perfils de cadascuna de les professionals de la xarxa, realitzés el primer contacte d’atenció i pogués derivar adequant la demanda amb la psicòloga més adient per a cada persona, ajuda a generar experiències més satisfactòries, a escurçar distàncies i a afavorir l’adherència i l’establiment d’un bon rapport.
La idea inicial va ser que fos una iniciativa puntual amb un temps definit marcat per la fi de l’estat d’alarma. Però fetes les valoracions de l’experiència i veient que la situació de pandèmia es perllongava en el temps i anava acompanyada de grans efectes en tots els nivells i sobretot en el psicològic, vàrem prendre la decisió de donar continuïtat al projecte i que anés creixent, és aleshores quan passa a una nova etapa sota el nom d’IRIS Plataforma.
Quan explicava a coneguts i conegudes en què consisteix la plataforma, alguns i algunes amb bona intenció, em recomanaven que modifiqués la descripció de la plataforma substituïnt el terme salut mental per a un altre més comercial i atractiu, d’altres em deien que era una iniciativa molt necessària pels malalts mentals, donant per fet que quan parlem de salut mental és igual a malaltia mental i posicionant-se lluny d’aquest tema. Per tant, això em reafirmava en la necessitat de projectes com aquest, on es parli obertament de salut mental, que ajudin en la divulgació i pedagogia sobre el tema, visibilitzant la importància d’aquesta dins del concepte de salut que tal i com descriu l’Organització Mundial de la Salut: “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties” (O.M.S., 1946), transmetent que és un tema que ens afecta a tots i a totes. I d’aquesta manera, afavorir el coneixement i la possibilitat de demanar ajuda, reivindicar la necessitat de millores en l’assistència i que sigui assequible per a tothom, emfatitzar la prevenció i l’autocura i treballar per normalitzar i lluitar contra l’estigmatització.
Treballem perquè IRIS Plataforma segueixi creixent, evolucionant, i estenent la mà a un gran nombre de persones.