Autoestima: què és?

Per Irene Jornet. Psicòloga.

Podem definir l’autoestima com un conjunt de percepcions, pensaments, creences i avaluacions que tenim sobre nosaltres mateixos; com la valoració que ens fem basant-nos en les nostres experiències.  L’autoestima interfereix en totes les àrees de la nostra vida, condiciona els nostres límits, les nostres eleccions, relacions personals i laborals.  

Hi ha una part de l’autoestima que creix amb nosaltres des de ben petits, i és la que tenim més arrelada, ja que ha estat allò que hem anat escoltant de nosaltres mateixos al llarg dels anys, on ens han situat, com ens han tractat,.. i la narrativa que hem anat construint al voltant d’aquesta informació. Però (per sort) l’autoestima és un constructe, és variable, i, per tant, es pot anar modelant fins que ens sentim a gust amb ella i amb les relacions que ens permet establir, tant amb nosaltres mateixos com amb els demés.  

Per saber des d’on partim, podem diferenciar quatre tipus d’autoestima:  

  • Autoestima alta i estable: són persones segures d’elles mateixes, de les seves idees i pensaments, fet que els hi permet establir relacions sanes i posar límits. El que passa al seu voltant no afecta gaire a la seva autoestima, ja que la basen en elements interns propis. 
  • Autoestima alta i inestable:  l’autoestima d’aquestes persones depèn dels pensaments i les accions dels demés, mostrant una baixa tolerància al fracàs, a la frustració i a la diferència d’opinions. Tendiran a defendre el seu punt de vista i a monopolitzar les discussions per a preservar-lo, ja sigui des d’una actitud agressiva o més aviat passiva, des de la protecció.  
  • Autoestima baixa i inestable: sol ser característica de persones molt sensibles als demés i als esdeveniments externs, sentint-se bé únicament quan reben afalacs o quan es senten puntualment exitosos per quelcom que han aconseguit.  
  • Autoestima baixa i estable: independentment dels esdeveniments que les envolten, aquestes persones es resten valor i atorguen els seus èxits a factors externs o a la casualitat, mantenint així una autoestima baixa i no mostrant cap intent per a canviar-ho. És possible que manifestin una tendència pessimista, ja que creuen que no estan a l’alçada dels demés.  

I ara, què? Doncs, independentment del grup amb el que t’hagis identificat, tots nosaltres podem revisar els fonaments de la nostra autoestima, ja sigui per seguir reafirmant-los o per canviar-los.

Foto per Abigail Low

L’autoestima es compon dels següents elements:    

  • Autoconeixement: ser capaç de conèixer-nos, saber quines són les nostres habilitats i les nostres necessitats, allò que ens agrada fer i el que no, els valors que ens mouen, … 
  • Autoconcepte: ser conscient de les creences que tenim sobre nosaltres mateixos, el relat que hem creat fins al moment sobre nosaltres mateixos.
  • Autoavaluació: la nostre veu interior, com ens tractem, allò que valorem positivament que tenim i que fem i allò que considerem que podem millorar.  
  • Autoacceptació: ser capaç d’acceptar-nos, amb els nostres errors i les nostres virtuts, donar-nos permís per sentir-nos vulnerables, per equivocar-nos i per canviar.  
  • Autorespecte: atendre i satisfer les pròpies necessitats, escoltar-nos, tenir-nos en compte, protegir-nos i respectar els nostres propis límits.  

Sabries definir tots aquests aspectes propis? Es tracta d’una descripció construïda únicament per tu o inclou relats d’altres persones properes? Estàs d’acord amb el que has trobat o t’agradaria canviar alguna cosa? Un exercici per fer-nos una mica més conscient d’aquesta valoració que ens fem és escriure’ns una carta d’amor, què et diries?  

Foto per Nicola Styles

Quan treballem i enfortim aquests aspectes interns, l’autoestima esdevé més estable, ja que no depèn tant del que succeeixi al nostre voltant.  I a partir d’una relació sana amb nosaltres mateixos podem construir relacions sanes amb els demés i amb el que ens envolta.  

Treballar l’autoestima requereix temps i un profund procés d’autoconeixement, que a vegades ens pot portar a la tristesa o la por. Encara que aquest procés de conèixer en què hem fonamentat l’autoestima i què hem carregat en la nostra motxilla, és l’únic camí per veure si actualment decidim seguir amb això o canviar-ho i reconstruir la nostra autoestima en base a la nostra actualitat. I si veiem que no ens en sortim, que no ens trobem res positiu o que necessitem una guia per recórrer aquest camí, podem buscar ajuda professional. 

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *