Impacte psicoemocional de la pandèmia. Gestió de la incertesa.

Per Ramon Palacios. Psicòleg i infermer.

Les Emocions

Les emocions són energia, ens mobilitzen per a una conducta i el seu processament constel·la un divers ventall d’estats afectius i pensaments. Cal destacar que els pensaments, la consciència s’origina en el còrtex del nostre cervell, mentre que les emocions ho fan en l’amígdala, l’hipocamp, … el sistema límbic. La importància d’això és que entenguem que, encara que estiguin connectades i relacionades, tenen orígens diferents, de manera que també serà diferent la manera d’abordar cada un d’aquests processos, ja que és molt comú racionalitzar i pensar sobre emocions, estats, afectes, … Quan el que requereixen és sentir com a pas imprescindible per treballar amb ells. Encara que tinguin una relació estreta els pensaments, les emocions i la conducta, de vegades no es troben alineades. Pot passar que tinguem un baixada anímica i pensem “però si ho tinc tot!”, o volem fer alguna cosa i no l’acabem executant, els pensaments, les emocions i la conducta no es troben alineades i, en general finalment genera malestar perquè ens mobilitzem per tornar a trobar l’equilibri entre les parts.

Són adaptatives, per la qual cosa no hi ha emocions bones o dolentes, ni positives ni negatives. Sí que són agradables o desagradables, però la seva funció va encaminada purament per la nostra supervivència, les necessitem per a viure. Per exemple, la por, és una emoció desagradable, però sense aquesta emoció no ens prepararíem per a possibles obstacles o adversitats i això pot ser terrible. No obstant això, per molt adaptatives que resultin, un desconeixement de les emocions i una mala gestió d’elles poden causar malestar i patiment. Tornant a l’exemple de la por, si detecto un perill potencial, com un tigre (per portar-lo a un extrem) segurament em quedi paralitzat, se m’acceleri la respiració, el pols, … El meu cos m’avisa que hi ha un perill i es prepara per fer-li front . Però què passa si en comptes d’un tigre és una situació difícil a la feina, a casa, en el nostre entorn, etc. i no actuem o no resolem aquesta qüestió. La por perdura i es converteix en ansietat i pot tenir efectes molt nocius si no es tracta. Primerament cal entendre que no podem no sentir, pel que hem de obrir-nos a les nostres emocions i després intentar comprendre què ens estan dient i què podem fer, no per deixar-les de banda sinó per transitar-les.

Foto per Tolga Ulkan

La Pandèmia.

La salut mental sempre ha estat un tema pendent en el nostre sistema sanitari i societat. Venim d’una ràtio, segons el defensor del poble, de 6 psicòlegs / es per cada 100.000 habitants. La pandèmia que es va iniciar el passat any ha tingut un gran impacte en les nostres vides, el que ha suposat un agreujament d’una situació ja de per sí deficitària. Pel que fa a l’impacte psicoemocional, un estudi realitzat al maig de 2020 per diverses universitats van detectar increment d’irritabilitat, enuig, ansietat i depressió. El 45,7% de les persones enquestades van informar haver experimentat un augment en el seu malestar psicològic general. Un 9,5% assenyalava que havien tingut «molt increment» de malestar.  El 77,5% de les persones enquestades van assenyalar que havia augmentat en alguna mesura el seu nivell d’incertesa, i el 39,7% va indicar que havia experimentat un increment alt.

Distingim una resposta com l’ansietat d’un trastorn d’ansietat. En ambdues l’emoció primària que està present és la por. L’ansietat està relacionada amb una por o preocupació excessiva, el que genera un important malestar. Estem percebent alguna cosa com amenaçant i no ho estem resolent. Si es manté en el temps aquest estat d’activació acaba produint efectes similars als de l’estrès, els recursos se’ns van esgotant, apareix la fatiga i comença a ser un problema per a la salut.

La pandèmia representa una situació que mai havíem viscut i que a més és amenaçadora, parlem d’un virus que s’ha escampat a nivell global i que mata milers de persones. El rar seria mostrar indiferència davant aquesta realitat. Però aquesta por que hem pogut sentir tots i totes, pot (i en molts casos així està succeint de manera que els estudis mostren) desencadenar en un estat d’ansietat i abocar a un trastorn.

Foto per Adam Niescioruk

La Incertesa.

Davant d’aquesta situació el que ens trobem és una gran incertesa. Mai hem viscut res igual, no sabem com evolucionarà, quines mesures es van a prendre, com ens afectarà, què passa amb els nostres éssers estimats, … Estem vivint davant d’una gran incògnita. Però no només això, ja que a més de viure una situació incerta hi ha una amenaça que és molt real.Davant d’aquesta situació d’incertesa l’emoció que se’ns dispara és la por. Por per múltiples coses, com l’ocupació, l’economia, la salut, el nostre estil de vida, la nostra família, amics, etc. I és summament adaptatiu, aquesta emoció ens està advertint d’un perill i ens diu que hem d’aturar-nos, analitzar la situació i actuar. I davant un entorn tan incert i canviant a l’únic que ens podem aferrar amb seguretat és a nosaltres mateixos/es, és a dir, cal conrear la pròpia confiança.

L’Autoconfiança.

La confiança és la seguretat en un/a mateix/a. És tenir la convicció que podrem actuar d’una determinada manera. Pensem en la pandèmia, en el pitjor dels casos, en què pot ser que ho perdem tot, a la fi l’únic que tindríem seria a nosaltres mateixos/es davant el món. Conèixer bé els nostres punts forts, habilitats, punts febles, etc., ens fa sentir seguretat en nosaltres mateixos/es i en què podrem resoldre determinats inconvenients i els que no, els podrem suportar. Ens aporta certa calma. Per aquesta situació que estem vivint és recomanable cultivar aquesta confiança en un/a mateix/a, deixar de posar el focus d’atenció fora i portar cap a dins. Podem influir en l’entorn, però no controlar-lo, però si que podem decidir què fem i això ens dóna poder davant l’adversitat.

Proposo un exercici per treballar la confiança. Primer podem fer un exercici de respiració per aconseguir un estat més assossegat. Comencem escrivint quins aspectes de les nostres vides són primordials per a nosaltres. En cada un d’aquests posarem què ens preocupa i ens fa por. Un cop tinguem una llista veurem aquestes pors i plantejarem de quina manera nosaltres podem afrontar-les o adaptar-nos a aquestes. També suggereixo buscar per a cada aspecte important que hem triat, en quines situacions del passat ens hem trobat una dificultat i l’hem superada o hem sabut adaptar-nos a ella. Amb aquest exercici posarem fil a l’agulla, connectarem amb les nostres pors i donarem una mirada cap a dins, cap al què som i podem fer. Així mateix és important també evocar de nou les nostres experiències passades en que hem superat situacions similars.

Referències

Lasa, N., Gómez, J., Hidalgo, M. D., Gorostiaga, A., Espada, J. P., Padilla, J. L., Santed, M. A. (2020). Las consecuencias psicológicas de la COVID-19 y el confinamiento. Informe de investigación, Servicio de publicaciones de la Universidad del País Vasco.

Bibliografia recomanada

Conangla, M. M., Bisquerra, R., Soler, J., (2017). La força de la gravitació emocional. Un viatge extraordinari per l’univers de les emocions, Editorial UOC.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *