Per Irene Jornet. Psicòloga.
Bisquerra descriu les emocions com reaccions psicofisiològiques que ens porten a l’acció, permetent-nos adaptar al context i a les diferents situacions en les que ens trobem en el nostre dia a dia. I, si aprenem a identificar-les i escoltar-les ens permetrà donar respostes més adequades a cada situació. En aquest cas, ens centrarem inicialment en les emocions bàsiques o primàries, que són les que apareixen en primer lloc des de que naixem, i esdevenen la base per a d’altres emocions més complexes, com poden ser la culpa o la vergonya. Hi ha autors que defineixen com a emocions bàsiques l’alegria, la ira, la tristesa i la por; i n’hi ha d’altres que també afegeixen el fàstic i la sorpresa. Totes elles són igual de necessàries, ja que totes tenen una funció que facilitarà la nostra adaptació al dia a dia. Per aquest motiu és preferible no diferenciar-les entre positives i negatives, ja que si etiquetem una emoció com a “negativa”, no ens la permetre’m sentir i no podrà desenvolupar la seva funció. És més saludable i adaptatiu parlar en tot cas d’emocions agradables i desagradables. Les coneixem una mica més:
- Alegria: la podem reconèixer per l’energia que ens envaeix quan la sentim, ens venen ganes de moure el cos, sentim una sensació de benestar i el somriure és el protagonista de la nostra cara, que també es mostra relaxada. L’alegria ens facilita la interacció amb els demés, ens fa més sociables i fa augmentar l’autoestima i l’autoconfiança.
- Tristesa: ens informa d’una pèrdua i ens facilita la seva acceptació i l’inici del procés del dol. Podem sentir com la nostra energia disminueix (a vegades s’amaga darrera del cansament) i necessitem estar sols o amb alguna persona de molta confiança per expressar la tristesa ja sigui amb paraules, plor o un silenci reflexiu.
- Por: ens protegeix del perill i ens fa buscar ajuda o fugir, tot informant-nos de situacions que creiem no controlar i que ens causen inseguretat. Sentim com se’ns obren els ulls (per focalitzar l’atenció en la font de l’emoció), el cos es prepara per a l’acció i augmenta la sudoració, la tensió muscular, el pols i la respiració.
- Ira: ens ajuda a posar límits i a respectar-nos. La sentim quan creiem que una situació és injusta o quan ens trobem amb un obstacle. Podem sentir com l’energia es dirigeix a la zona de la cara o el coll, que es poden posar vermells; el front i les celles s’arruguen i podem sentir tensió a la mandíbula.
- Fàstic: expressa el rebuig a estímuls que resulten desagradables per algun dels sentits, tot arrufant el nas i aixecant el llavi superior.
- Sorpresa: ens fa centrar l’atenció en el nou estímul, tot obrint els ulls i fins i tot la boca. Activa processos atencionals, conductes d’exploració i la curiositat.
No podem triar el que sentim però sí que podem triar el que fem amb això que sentim, i és aquí on entraria en joc la gestió emocional.
Un petit exercici per aprendre a reconèixer en nosaltres aquestes emocions pot ser realitzar un petit escàner emocional en el que anotar en diferents moments del dia quina és l’emoció que sentim, quins son els pensaments que l’acompanya i quina ha estat la meva resposta.
Bibliografia recomanada
Simó, M. (2019) El mundo de las emociones. Ed. Kireei.
Bisquerra, R. (2015). Universo de emociones. Ed. PalauGea.
Witek, J. (2014). Així és el meu cor. Editorial Bruixola.
Casafont, R. (2014). Viatge al teu cervell emocional. S.A. Ediciones B.